» 11.- Com és que es guarda a l'arxiu de La Corona d'Arago de Barcelona el contracte d'una expedició exclusivament castellana ?

  L'historiografia tradicional espanyola ens diu que el 17 d'Abril de 1492, se signaren a la vila de Santa Fe, entre Cristòfor Colom i els Reis Catòlics , les "Capitulacions" per anar a descobrir el Nou Món. Es tracta d'un contracte formal entre dues parts, pel qual en Colom sol-licita uns càrrecs de govern i uns avantatges de caràcter econòmic a canvi de trobar unes terres noves i desconegudes de tothom i posar-les sota l'empara de la Corona.

  Com que ja sabem com actuen els censors i sabent que l'original de les capitulacions ha desaperagut ( extrany oi ?) analitzem pas a pas el que ens diu l'història espanyola.

  Primer , els documents diuen que es va signar a la vila de Santa Fe. Doncs bé, en aquella època la Santa Fe Granadina era tan sols un campament de tendes i no pas una vila.

  Segon, els Reis Catòlics no van signar dites capitulacions, sinó que en absència seva signà en Joan Coloma ( secretari reial de la Corona d'Aragó). Això referma encara més el fet de que en Colom salpés de Catalunya tal i com ho hem demostrat en capítols anteriors, i seria extrany pensar que el senyor Joan Coloma, natural de Catalunya, i el senyor Cristòfor Colom, es desplacessin fins a Andalusia per signar ells mateixos els documents, per després tornar novament cap a casa.

  Això no és tot, ja que si les Capitulacions fossin uns documents cent per cent castellans, aleshores haurien sigut preparades, subscrites, segellades i registrades per funcionaris adscrits a la Cancelleria de Castella i la matriu del document s'hauria d'haver conservat - com els restants diplomes colombins - en els arxius castellans. Doncs bé, res d'això no s'esdevingué en realitat, com ho demostra el fet que dit contracte signat per un català es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Tota vegada que l'original -com la resta de documentació colombina- ha desaperagut, la còpia més antiga es conserva al llibre 3569 de la secció "Diversorum siguilli secreti". Còpies posteriors es poden trobar als arxius de Simancas.

  Un altre fet que demostra la participació de la Cancelleria Catalana en un document admès tradicionalment com a exclusivament castellà és que tot i la unió de les dues corones hispàniques, per la Concòrdia de 1475, Castella en cap cas no autoritzava el consort reial a valer-se de funcionaris de la Corona Catalano-Aragonesa, perquè violava les normes establertes de dret públic. Per tant si el dret públic Castellà prohibia als funcionaris catalano-aragonesos de signar documents d'alta trascendència en la política castellana, i aquí no només ho fan sinó que el document es guarda en un arxiu fora de Castella, és que el document de què parlem afectava essencialment la Corona d'Aragó.