(grau de dificultat: 1 bota)
Deixam el cotxe i a l'esquerra cala Estreta
Cala Estreta Torrentada a cala ses Magranetes
Cala Déntol
Torre des Matzoc i l'enfront, a la mar, Es Faralló d'Albarca
Camamil·la (Santolina chamaecyparissus ssp magonica)
A l'abril encara no florida.
Cala es Matzoc
Retrospectiva i la Torre des Matzoc
Pujada a la terrassa de la Torre i canó a dalt.
La patrullera empaitant una pneumàtica.
Sent un parc natural hi ha molta vigilància.
El camí és ben visible tot l'itinerari.
Cala de sa Font Celada i capfico a les aigües netes.
Gavina
Camí cap al refugi d'Albarca (1'10 hores)
Cala s'Arenalet des Verger i refugi del mateix nom.
| Descripció de l'excursió:
Agafam la carretera d’Artà a cala Mitjana i Cala Estreta i en arribar a aquesta darrera aparcam el cotxe (el darrers quilòmetres estan mal pavimentats, amb molts de sotracs) L’atravessam i tot d’una enfilam el camí dels Carabiners, lloc controlat un temps llunyà pels contrabandistes; passam per na Clot, Cala Déntol i ses Magranetes, cales totes elles sense arena. Més envant arribam a cala es Matzoc, aquesta si que na té Aviat som a la Torre d’Albarca o de sant Ferran o des Matzoc, molt ben conservada. Construïda el 1751, tenia tres canons de ferro i encara en conserva un. És pot visitar l’interior, millor si duis una llanterna. També fou utilitzada per l’exèrcit rebel franquista l’any 1936. Des d’aquí tenim una bona vista. Davant tenim el Morro d’Albarca també anomenat Punta Grossa, i dins la mar a uns 400 metres l’illot del faralló d’Albarca. A partir d’aquí anam per penya-segats, tampoc no perillosos, deixant sa Falconera, la Cova des Coloms, travessam el torrent de s’Aladron. Ens endinsam un poquet cap a l’interior fins arribar a la platja de sa Font Celada o Salada. Aquesta font tira l’aigua directament a dins la mar i per això tot el tros seguit es diu s’aigua dolça. Com a punt final som a s’Arenalet des Verger o d’Albarca una altra cala d’arena, on hi ha un dels refugis del govern: S’Arenalet. Des d’aquí millor tornar pel mateix camí però podríem anar cap el refugi d’Albarca (1’15 hores), o s’Alqueria Vella (2,45 hores) o també a l’ermita de Betlem (4,05 hores) Cal dir que tot el camí, si tenim bon temps a la mar, les aigües de totes les cales són d’una transparència extraordinària. L’arbrat es format sobretot per pins i alguns tamarells. La vegetació és típica mediterrània: mata, ullastre, estepa, romaní i si ens endinsam al bosc, trobarem arboceres i garballons. Però sobretot és un dels indrets de Mallorca on la camamil·la és omnipresent i si l’excursió la fem a finals de maig és tota florida. Un espectacle digne de veure, i d’olorar. Tota aquesta zona forma part de l’àrea natural de les muntanyes d’Artà i hi ha la finca d’Albarca (1200 ha) i S’Alqueria Vella (400 ha) , avui propietat pública comprada els anys 2000/2001 pel primer govern progressista. És una excursió molt fàcil que entre anar i tornar dura unes 4 hores, es pot fer amb infants però s’ha de tenir un poc d’esment als penya segats. Cal dur aigua ja que no n’hi ha fins els refugis. Observau que amb els topònims hi ha un poc d’embolic, quasi tots els llocs tenen més d’un nom.
|