Arribada al centre del poble (ajuntament)

 
Text de l’excursió:
 
Des d’Esporles començam aquesta sortida pel carrer just enfront de l’Ajuntament, i al costat de l’església; seguint pel camí de la dreta que puja i als 5 minuts de marxa ja hem sortit del poble. 

Iniciam una pujadeta entre parets de marges, amb alzines, pinars i qualque arbocera. Al cap d’uns 20 minuts travessam la carretera. Més endavant a mà esquerra passam La Granja i tornam, de nou, travessar a l’altra banda.

A continuació, pujam per un alzinar d’allò més ombrívol  i encisador, La major part del camí és empedrat. Hi trobam càrritx, mata i algun brot de cirerer de pastor. També podem observar dos forns de calç i moltes sitges  i així fins arribar a la baixada on desapareix el bosc i entram dins les marjades típiques  de Banyalbufar, el camí ara ja és asfaltat. Cal dir que la majoria de les cases d’aquest paratge tenen safareig, alguns espectaculars, de grossos, triangulars, etc.  

L’època que l’hem feta, després de les moltes pluges, és d’una humitat i un verd exuberants i tots els torrents eren plens. Cal dir que per tot arreu hi havia tota classe de bolets, fongs i algun que altre esclatasang.

Aquesta és una excursió per a començar la temporada d’hivern, és d’aquelles fluixes, molt curta ja que en menys de 2 hores i mitja anam de poble a poble. Per altra banda, és molt fàcil, ja que només cal seguir el camí en tot moment fitat pel Consell amb categoria de GR (Gran Ruta).

A mode de recomanació, es pot dir que és ideal per a dur gent menuda però, tot i que està indicat, s’ha de tenir molta cura quan travessam dues vegades la carretera.

Per a la tornada tenim dues solucions: Una fer l’excursió a l’inrevés (dues hores i mitja) i l’altra esperar l’autobús de línia que ens tornaria a Esporles. (TIB 971 177777)  
 
Consells generals:  No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l'entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor...
 
Bon camí
Nota:
Vull fer constar que no som un expert en micologia, tan sols un aficionat i podria estar equivocat posant noms als bolets fotografiats. Tanmateix he tret el nom, tan mallorquí com llatí, del llibre: Bolets de les Balears de Carles Constantino i Josep LLeonard Siquier, editat per Micobalear, CB.