Octubre 2006
(grau de dificultat: 2 botes)
Inici: encreuament.
Començam la pujada, A dalt el coll de ses Ànimes.
Caseta del frare solitari i a la dreta: fins aquí podem pujar en cotxe.
Dues instantànies més de la caseta del frare trapenc que estava tot sol.
Retrospectiva.
Coll de ses Ànimes: a l'esquerra mirant a Sant Elm i a la dreta cap a la vall on anam.
Les cases de La Trapa i conrreus varis de la vall.
En "Pep"; un ase simpàtic, però anau vius és molt gelós, També hi ha someres.
Baixant i al fons sa Dragonera.
Diferents cartells indicatius a la vall.
Capella, o el que queda d'ella. (sembla celestial amb el destell)
Tot està en procés de restauració.
Observau la perfecció dels marges. El de l'esquerra des de la bota fins a baix hi ha més de 5 metres.
Molí de sang.
Maquinària del molí de sang.
El Bella Ombra. La foto de l'esquerra és actual i la de la dreta és de l'any 1983.
Foto actual.
Anant al mirador. Al fons Na Pòpia de Sa Dragonera.
S'era.
Retrospectiva del Monasteri .
Des del mirador es veu Sa Dragonera magnífica i majestuosa com és ella.
Mirau al fons s'illot des Pantaleu a Sant Elm.
A baix Cala en Basset i seguit s'Atalaia o Torre de Sant Elm.
Tornam a la perfecció dels marges.
Una de les minetes d'aigua. Com es veu ara brolla.
S'era i el mirador.
Camí de tornada.
Quan arribam a aquest punt a la dreta anam cap a Cala en Basset i l'esquerra a Can Tomeví.
S'Atalaia o Torre de Sant Elm.
Des de dalt de s'Atalaia observau a dalt el mirador on erem.
Can Tomeví.
|
Texte d'aquesta sortida: Començam aquesta excursió des de la costa andritxola de Sant Elm, seguint pel camí al costat del Bar el Molí i la instal·lació esportiva municipal, en direcció a Can Tomeví; sortim de l’asfalt tot d’una per entrar en una pista forestal. Can Tomeví és una casa, avui en ruïnes, que serví fa molts d’anys de Bar i lloc de descans. La bordejam, sempre a mà dreta, seguint el camí i al cap d’uns 20 minuts més o manco, veurem una desviació a l’esquerra que agafarem. No ens podrem perdre, hi ha un cartell indicador de La Trapa. Començam a pujar en ziga-zaga fins que divisam una casa al costat del camí. Aquesta construcció tan solitària és on vivia un monjo (de la comunitat trapenca més endavant explicada) que tractava amb el poble on canviava el que produïen els frares amb queviures. Com que aquesta persona xerrava amb els pagesos no podia viure amb la resta de monjos que feien vot de silenci. Eren les seves regles. Imaginau-vos l’escena. Al cap de 30 minuts som al Coll de ses Ànimes i des d’aquí si miram enrere tenim una vista de la costa de Cales Conills i a l’altra banda destriam tota la Vall de la Trapa, abans dels monjos anomenat Vall de Sant Josep. La finca fou comprada pel Grup Balear d’Ornitologia (GOB) l’any 1980 amb una subscripció popular i d’entitats vàries. Des de llavors hi està fent treballs amb voluntaris per reconstruir les cases i poder fer un refugi. El Consell de Mallorca també hi està interessat per a poder-lo incloure dins la xarxa de refugis de Tramuntana. Aquestes cases foren ocupades pels frares Trapencs, que provenien de l’Observança Monàstica Cistercenca i de la reforma que a l’any 1664 va fer l’abat Le Bouthiller de Rancé de l’Abadia de Nôtre Dame de la Trappe (Normandia-França). A l’any 1701, la revolució francesa la suprimí i els monjos es refugiaren a Valsante (Suïssa) i d’aquí l’ordre es difongué per Europa i Amèrica. A Catalunya hi arribarem per Reus, Paret-delgada (tots dos del Baix Camp) i Montblanc (Conca del Barberà) per a establir-se definitivament a Reus. El 1796 es traslladaren a Sta. Susanna de Maella (Terra Alta) on residiren fins a la invasió francesa el 1810. Tornaren fugir i varen venir a Andratx on construïren el que ara veim. A tot això l’anomenaven Monestir de Santa Maria de la Trapa. Hi residiren fins l’any 1817 i en tan poc temps construïren la major part dels marges, vàries minetes per recollir aigua, avui encara n’hi ha una que el GOB la tornada a fer brollar. També feren un moli de sang per moldre el blat, aquesta construcció fou la primera que s’ha recuperat i és preciosa. Devers l’any 1825 una altra comunitat de trapencs intentà establir-s’hi, sense èxit. Davant les cases hi ha un Bella Ombra (Phitolaca Dioica) que ha tornat reviure ja que una malaltia fa uns anys quasi acabà amb ell. És un arbre amb una arrel molt grossa no enterrada. A la plaça de la Reina de Ciutat n’hi ha un d’igual. Seguint pel camí devora el Molí arribam a una gran era i al mirador on gaudim d’una de les vistes més precioses de Sa Dragonera. Si guaitam a baix hi ha la Cala en Basset i més envant s’Atalaia o sa Torre de Sant Elm que és on anirem després. A la tornada una vegada sortint de les cases a mà dreta observam un petit camí amb indicadors que ens assenyalen Sant Elm. L’agafam i tenim una baixada un poc tècnica però fàcil, si venen infants, just cal tenir cura d’ells per que no puguin caure per cap dels precipicis del voltant. Quan som a baix hi ha tres camins. A la dreta va a Cala en Basset, per anar-hi a pegar un capfico, a l’esquerra aniríem a l’inici de l’excursió d’avui i dret ens durà a Can Tomeví. En lloc d’agafar cap a baix per anar al poble agafarem una petita pujada que posa Can Pépé i Torre de Sant Elm, passarem per una extravagant casa i seguint el camí arribarem a s’Atalaia. Es troba, com tants de lloc a les muntanyes, en molt mal estat. Després cal tornar enrere fins a Can Tomeví o seguint el camí que bordeja la mar. Tots dos camí ens retornen a Sant Elm. Consells generals: No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l’entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor...
|