Descripció de l'excursió:

Deixam el cotxe a l’aparcament de la Font des Noguer. És entre els dos embassaments, el del Gorg Blau i el de Cúber, però quasi al costat d’aquest darrer.

El camí parteix, direcció Nord-est, cap al Gorg Blau però al costat de la canal grossa, que posà Emaya (si heu llegit bé Emaya, de Ciutat, és la propietària) per dur l’aigua d’un llac a l’altre per poder-la enviar cap a Palma.

A l’esquerra s’alça immensament el Penyal des Migdia, la Cadira del Rei i l’Agulla del Dimoni, tots ells formant el massís del Puig Major, on al centre i a la part més alta hi ha la base militar. Més a prop i més baix tenim el Puig de ses Vinyes.

Ben aviat a l’enfront divisam el Gorg Blau des d’una de les parts més precioses i si teniu la sort de fer l’excursió com la del dia que la férem (gener 2008) esta ple que vessa.

Durant aquest primer tros hi ha tres pontets fets pel bestiar, que pugui travessar a ambdós costats.

Al cap de 45 minuts ja sortim del camí travessant la canal i després de passar un portell començam una pujada per un camí empedrat, a trossos ben conservat, dins un bosc ben tupit i ple de sitges. 10 minuts més tard som al coll i tot d’una a ma dreta hi ha la bifurcació que ens duria (en un poc més d’una hora) al Puig de Tossals però avui no hi anam. Al cap de dos enrevolts més avall tornam tenir un altre encreuament. Si seguíssim dret arribaríem a les cases de Tossals, però agafam el de l’esquerra i en 10 minuts som a la Font des Prat, i no sabem per que, en ciment, posaren el nom de  font de Massanella. D’aquesta font hi parteix un camí  en direcció a les cases del Bosc i més enfora les cases de Massanella i encara més Mancor, parteix la malaurada canaleta avui convertida en camí,  ja que fa uns anys uns polítics, com sempre i els de sempre, decidiren tapar-la ficant-hi una canonada per dur aigua, l’estiu, al poble. Tots sabem que a l’estiu la Font des Prat només trau un roi suficient per omplir cantimplores però no per abastir una població. Per tant no sabem per què feren aquest desastre ecològic (?) Un més.

També des d’aquí parteix un camí costa amunt que ens duria a les cases de neu de Comafreda i al Puig den Galileu i ens unes 4 hores podríem ser a Lluc, però tampoc no és la nostra excursió d’avui.

Com veieu és una sortida molt fàcil, que es pot fer amb infants i curta d’una durada entre anar i tornar d’unes 2 hores i mitja.

Consells generals: No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l'entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor... 

Bon camí.