Descripció de l'excursió:

Sortim des del cementeri de Son Serra/Sa Vileta i entram dins la pista oberta i per amunt, venen dos encreuaments un a l’esquerra i un altre a la dreta, els ignoram i seguim pujant. Ben aviat divisam a mà dreta Sa Pedrera, mal anomenada la vall del silenci; Més amunt som a una altra bifurcació on hi ha una petita esplanada amb un banc d’obra, agafam el camí a mà esquerra que davalla però just uns 50 metres i tot d’una giram cap a la dreta (pujam). És fàcil de distingir ja que en uns pocs metres el sòl és empedrat, és un dels trossos del famós camí que feren pel rei Alfons XII, ja explicat a la primera excursió de la revista (vegeu web). Seguim pujant i aviat som al coll de son Marill, encara hi ha les ruïnes de l’antiga posada que servia per descansar als antics puigpunyentins que anaven a plaça de Palma a vendre taronges i altres productes del camp, amb les beaces ben carregades damunt els ases. 

Aquí trobam una fita que delimita tres ajuntaments, Calvià, Puigpunyent i Palma (a saber si un temps foren quatre quan Establiments n’era independent). Així com arribam a aquest lloc veiem tres camins: el de la dreta, el d’enmig que baixa fort i el de l’esquerra que puja ben empinat; l’agafam i des d’aquí es veu molt be la badia de Palma amb Cabrera al fons, si fa bo,  abaix es veu el cementeri i tot un fotimer de camps de golf que han fet darrerament. Després hi ha un tros bastant vertical encimentat; passam una barrera on a vegades hi ha una cadena i ben aviat som en un coll on hi torna haver un encreuament, si segueixi’m el camí dret que baixa lleugerament arribaríem al coll de sa Creu, però agafam a l’esquerra i en 1 minut som al cim del puig den Ravell. Hi ha un punt geodèsic. 

Continuam pel camí i comença una baixada en ziga-zaga destrossada per les motos de cross i quads. Vos fixau que darrerament hi ha molts d’indrets espenyats per aquests moderns depredadors. Ens ho hauríem de fer mirar.  

Arribam en una desviació i prenem la dreta i al cap d’un moment som a la part alta de les pedreres de son Quint (en aquest tros si duis al·lots anau molt alerta, és molt perillós) Tot d’una som a l’esplanada que hi ha les coves del Pilar; la primera entrada que veiem és cuna per molts alpinistes, aquí hem aprés a fer rappel molta de gent. La segona entrada és la de la cova que es pot visitar però en molta de cura, no està en les bones condicions que ens agradaria (cal dur llanterna)  

Al davant d’aquesta entrada  hi ha la baixada que prenem i ens situarem als baixos de les tres pedreres buides. A mida que anam baixant observam la brutícia incontrolada que ha deixat la gent, tot i que darrerament sembla que ho han netejat una mica.  

El camí ara és asfaltat i ens condueix tot d’una a la urbanització Pinar-Parc, zona anomenada “Es merendero” pels antics vileters i sonserrers ja que era el lloc on anaven a passar el diumenge de l’Àngel. Agafam el segon camí a mà esquerra i pegam en una pista ampla i nova bordejant el camp de golf que ens conduirà en 5 minuts al cementeri. 

Consells generals: No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l'entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor... 

Bon camí