Crònica:
Sortint de Valldemossa direcció Sóller, uns 500 metres passats la benzinera a mà esquerra hi ha un enrevolt on podem deixar el cotxe i uns 100 metres més amunt hi ha la possessió de Can Costa, on avui hi ha un restaurant. Des d’aquí seguim uns 500 metres per la vorera esquerra de la via fins una entrada on comença la baixada on veiem dues bifurcacions, agafam la de la dreta i uns metres després, on les fites, prenem l’esquerra. Aviat som al Mirador Nou, torre pràcticament en ruïnes i en perill d’esbaldrec. Retrocedim una mica fins trobar el primer encreuament esmentat, és de baixada mitjançant el qual arribam aviat al Mirador de sa Rassa, on ja gaudim d’unes vistes precioses.
Seguim baixant i passam pel costat de les famoses cases de s’Estaca, propietat dels famosos Michael Douglas i Diandra. Prest som al caló on hi ha una sèrie de cases, antigament de pescadors, avui totalment reformades com a segones residències, sobretot a l’estiu, amb uns escars per tirar les barques a la mar. Tot en un estat i gust exquisits.
Retrocedim pel camí ample, passam tots els enrevolts fins que trobam unes fites a mà esquerra per prendre un caminoi on trobam el mirador de sa Figuera i més envant el mirador des Creuer (bo de reconèixer per l’arcada de mig punt que hi ha a l’entrada i es diu així degut a que l’arxiduc veia el seu vaixell des d’aquí) Arribam a una petita bifurcació on hi ha pedres que ens fan seguir pel del costat però no, l’hem d’agafar on ens duria ben a prop de les cases de Miramar.
Serem tot d’una en una obra de pedra seca on enmig passa un torrentó i pels costats una escala a cada banda i a cada marjada un pontet per passar d’una rota a l’altra. Llàstima que els pins s’han apropiat dels marges enlloc de les oliveres i alzines primitives, però ho paga anar-hi. És una passada.
Retrocedim un poquet fins reprendre el caminoi esmentat abans, que segueix pujant i que ens duu a la capella den Ramon Llull, anomenada també Des Pont. Malauradament fa uns anys un llamp la partí en trossos i també hi ha perill de passar per ull.
Per un tiranyó que pareix fet aposta, amb unes roques que surten damunt el nostre cap i amb precipicis, fan que aquesta petita pujada sigui del tot espectacular, aviat arribam al mirador del Niu des Corb o des Pi, dit també així pel pinus halepensis de grans dimensions situat ben enmig. La vista també és encisadora, però cal tenir esment amb els infants per la manca de baranes al mirador. Pujam pel camí de la dreta i sortim al costat de la piscina de l’hotel i travessam la carretera per l’entrada que hi ha enfront d’aquest establiment.
Agafam la pista forestal fins arribar a una bifurcació, prenem l’esquerra fins que som al Mirador des Tudons, té una gran escalinata de pedra. Des de dalt, a la llunyania, observam les cases de Miramar, Na Foradada, Son Marroig, etc...
Més envant, abans d’arribar a una paret que ens impedeix el pas, i on a mà dreta hi ha un coll de caçadors de tords, sortim d’aquesta pista per la mà esquerra, hi ha fites, on baixa un caminoi i ens duu a la cova del Beat Ramon Llull, és petita i dins hi ha un relleu esculpit que representa el sant oferint la seva obra a la Mare de Déu.
Hem de tornar enrere uns 200 metres pel camí i en trobam un altre que puja a l’esquerra i aviat som a les Ermites Velles. Entram per un esbaldrec, a mode de porta, a la paret que semblava una murada. Dins hi ha un pou, un aljub... Bé restes de tot això. A més, es veuen el que devien ser les cel·les i les estàncies. Sembla que som a Grècia o a Jordània per les ruïnes.
Més endavant trobam l’Ermita de la Santíssima Trinitat, aquesta sí amb un estat perfecte, hi ha monjos que hi viuen i la cuiden amb molta cura. Record de nin que hi anàvem en peregrinació des del poble i dinàvem pels voltants. Als frares els donàvem una petita almoina i els ens corresponien amb un plat d’olives trencades i/o envinagrat. Deliciós. També la vista que es veu des de l’interior l’hem de gaudir.
Tornam cap a Can Costa per la carretera de la ermita i ja som al cotxe.
És una excursió, més o manco d’unes 6 hores, molt fàcil de categoria 2 botes (pel perill dels precipicis pels infants, però anant vius es pot fer sense problemes) Podem anar-hi tot l’any, però a l’estiu té l’al·licient de poder pegar un capfico al caló. Cal dur aigua.
Consells generals: No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l'entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor.
Bon camí. | 
