(grau de dificultat: 1 bota)
cala s'Almonia
sembrat de blat
talaiot son Bauç
excaserna militar son Bauç
dues vistes retrospectives
vàries vistes cap a l'horitzó marí
aigues transparents de la cala
refrescada a cala Màrmols
n'hi ha que hi van en barca
| Descripció de l'excursió:
Agafam la carretera cap a cala Llombards i just en arribar prenem cap a cala s’Almonia. Després deixam el cotxe i baixam per l’accés central (una immensa escala) que ens duu enmig de les dues caletes de s’Almonia. Agafam cap a l’esquerra per un camí al mateix torrentó de la caleta i seguint les fites be un camí més ample fins un moment on ja ens posam al costat de la costa i per un tiranyó més estret. Passam pel poblat prehistòric Ses Talaies den Bauç on destaca un talaiot (tot ell en pèssimes condicions i encara pendent d'excavar) Tot d'una som a la punta den Bauç i hi ha una construcció que serví de caserna militar de vigilància avui deixada un poc de la mà de Déu. Després be un petit torrentó que passam. Més endavant trobam una endinsada més grossa de la mar i això és cala Figuereta. És, també un torrent, que no té arena però si unes tenasses i roques a defora que permeten prendre el sol i pegar un bon capfico. I després, a la fi, som a cala Màrmols, dins una altra endinsada encara més gran que l’anterior i si, aquí ens trobam davant una cala preciosa i encisadora, amb arena, verge, d’una aigua transparent i llavors ens adonam de lo afortunats que som de viure a un indret com és Mallorca. És una excursió fàcil (una bota) i que no ens podem perdre, sempre hi ha camí i/o fites que l’indiquen. Vius en arribar a cala Figuereta i per travessar el torrent cal anar a cercar el pas, seguint les fites, fins una paret, la passam i tot d’una es veu. És fàcil passar-lo. En aquest pas i en direcció a la mar, a uns 10 metres, hi ha una enclusa artificial per a embassar aigua pel bestiar. Des de cala s’Almonia a Cala Màrmols només hi ha 1 hora i 45 minuts, aprox., i el mateix per a tornar. Existeix una altra sol·lució que és seguir cap al cap de ses Salines si hi hem deixat un cotxe allà i el temps és si fa no fa el mateix i tots dos tenen l'al·licient que en arribar podem pegar un capfico per dessuar-nos. Tot el camí d’anada és veu una part de Cabrera però pareix que forma part de la costa, degut a la seva situació. La vegetació és típica d’aquesta zona marítima, estepa, romaní, fonoll marí, ullastres, mata, pins, etc. tots ells en formes capritxoses a causa del vent marí I la fauna ja que estam dins un gran vedat és molt abundant: conills, marts, gavines, sòl·leres, titines, sais, àguiles peixateres, xoriguers, falcons, etc. Tot un plaer sentir els càntics. Una altra observació i molt important és que cal dur aigua ja que no hi ha cap font en tot el recorregut. Consells generals: No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l'entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor... Bon camí |