Aquesta sortida és un clàssic, però no per això no deixa de tenir un bon atractiu sia per les vistes o per la zona en si. Tota la coma és farcida de marges sobretot d’oliverar, però també alzinars, garrovers i, com no, de pinar. Ara que bastants de propietaris els eliminen per que les oliveres puguin mostrar tot el seu esplendor. Els sollerics, des de sempre, han fet oli. Vull dir recullen l’oliva i el duen a la Cooperativa per fer-lo. No debades aquest oli és un dels millors del mercat.

Des de Sóller anam cap als rentadors de Biniaraix, lloc on en temps primer es rentava la roba; estan restaurats i en bones condicions. A partir d’aquí hem de mirar d’aparcar (a l’únic lloc que hi ha) al carrer que parteix cap a Fornalutx. I començam la pujada.

És un camí empedrat totalment des de l’inici fins arribar a dalt. Travessam el torrent per un pont o per unes passeres (pedres altes col·locades per que l’aigua passi per davall).

Pujant els dos primers revolts ja sentim renou d’una caiguda d’aigua al jaç del torrent: És la font des Patró Lau que brolla tant l’hivern com l’estiu. Just aquí, a mà dreta, ja hi ha la primera aixeta on omplim les cantimplores, cal dir que durant tot el trajecte fins a Lofra (L’Ofre) hi ha grifons a balcana per satisfer la set; són d’una canonada, feta damunt l’antiga canaleta, que ens acompanya al costat de quasi tot el camí i prové de la font des Verger. De totes maneres la cantimplora sempre s’ha de dur en una excursió.

Hem d’anar vius a la primera bifurcació que trobam. Darrerament han arreglat el camí dretà i sembla el més coherent per anar-hi però no, hem de prendre cap a l’esquerra.  De totes maneres està indicat amb una post. Aquest camí que no agafam ens pujaria fins les faldes del Cornador Petit i des d’allà segueix una via d’escalada per pujar-hi. Vius! cal estar preparat per anar-hi.

Més endavant hi ha una altra desviació que si be la nostra és la de l’esquerra, la que parteix cap a la dreta és un altre camí que també ens duu cap a dalt, al gorg de can Catí , i al camí de S’Aladern. Just al principi hi ha un olivar, S’Alova, amb una caseta anomenada Refugi Xim Joy, en memòria d’aquesta gran persona i molt bon excursionista que, malauradament, morí el desembre de l’any 1998 al torrent del Llí de Valldemossa. Aquesta finca és propietat del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca i si qualcú hi vol anar i romandre, ho pot llogar a la secretaria d’aquesta institució (971 725168).

El Gorg de Can Catí és el darrer salt, de la davallada esportiva, del Torrent de Biniaraix on els barranquistes fan un rappel  de 38 metres. La resta del camí són més revolts i pujades; a la nostra esquerra hi ha el Puig des Verger i a la dreta els dos Cornadors i si ens giram veiem com, poc a poc, ens anam enfilant i la vista ens permet gaudir d’una meravellosa panoràmica de la vall de Sóller, el port, Sa Torre Picada, el Puig Major, etc. 

Arribam a la possessió de Lofra on hi ha la vall del mateix nom, però ara no es permet arribar a les cases. Uns 5 minuts abans d’arribar-hi veiem una petita presa al torrent i un pont de fusta. El travessam i seguim el camí de pujada també de revolts, però no empedrat, fins el refugi den Joaquim Quesada i després el mirador del mateix nom, ambdós construïts pel Foment de Turisme els anys 50. A l’interior del refugi hi ha una inscripció d’Antoni Mulet, feta amb rajoles el maig del 1958, que diu:

Era el braç dret en Quesada

de nostres excursions.

Sabia tots es racons

de nostra terra estimada.

Si un racó no sabia

es del Cel tan sospirat.

Ja sap per que ha volat

tan amunt com no solia.

Si anam preparats podem fer nit al refugi i encendre foc a l’escaufa-panxes interior, també si hi anam a l’hivern convé dur roba adient per que si fa fred, en fa molt. Després pujant pel costat dret d’aquesta caseta fem cim al Cornador Gran i tot d’una som al mirador. Si fins ara havien gaudit d’una vista bona, des d’aquí, que és més amunt encara, dominam tota la vall i tots els cims que la circumval·len.  Per tornar no ens queda més remei que retrocedir el que hem pujat. Abans podíem seguir fins a la possessió de S’Arrom i es baixava cap al cementeri del poble, però ara els propietaris han tancat el pas.

No és una excursió difícil però si de moltes pujades, algunes vegades entremaliades, però sempre hi ha camí clar i bo. És llarga però un, quan no pot més s’atura i torna enrere i fa l’excursió a la seva mida.

Horaris aproximats:

·          Dels rentadors al gorg de Can Catí: 1,15 hores.

·          Del gorg a la presa: 1,25 hores.

·          De la presa al refugi/mirador: 1,25 hores.

·          Total 6,50 hores (4,05 h. de pujada i després unes 2,45 h. de baixada)

Consells generals: No feu foc llevat dels llocs indicats, tancau les barreres, gaudiu però cuidau l’entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor.