Crònica:

Aquesta vegada hem davallat un torrent un poc més complicat i a més a més actiu, vull dir que amb un cabdal considerable que no ens permetia sentir-nos de dalt a baix dels salts pel renou.

Ens trobam a les rentadores de Biniaraix i deixam els cotxes on podem i ens endinsem per les escales inacabables del barranc.

Pujam quasi fins arribar a les cases de l’Ofre just passat el salt dels cans (és el lloc on hi ha la primera barrera metàl·lica i és partió de la finca de l’Ofre) on al costat del camí hi ha una endinsada que baixa cap al torrent i es veu un petit pla amb verdesca  on ens posam el neoprè i menjam una mica.

Uns 50 metres més avall ja comença el primer salt, és desgrimpable però val més la que guarda que la que cura i decidim muntar cordes. Aviat sortim a la part de baix del salt dels Cans i tot d’una tornam a trobar un sèrie de passos desgrimpables fins arribar a un dels salts més llarg (22,5 m)

El ràpel acaba dins un gorg d’una fondària extraordinària i que l’aigua ens congela de lo freda que està. Es diu que aquest gorg és el que té l’aigua més freda de Mallorca i sempre en té, ja que és una font.

Tot seguit ve un altre salt de 15 metres. Som dins una zona totalment ombrívola amb unes parets altíssimes i amb l’aigua que corre amb noltros. És tot un preciós espectacle.

A continuació trobam el famós salt de sa Figuera. Té mala fama degut a que una persona fent fotos es va estavellar i morí. Una altra pel mateix motiu es rompé una cama; No s’asseguraren i caigueren.

Haurem de canviar el nom d’aquest salt ja que es veu que una torrentada se n’ha duit la figuera i ja no hi és. Antigament es feia en dos trossos:  tiràvem una corda fins la figuera i hi cabien fins un màxim de tres persones i aquí passàvem una altra corda per un cordino agafat a l’arbre i fèiem el segon tros.

Avui se pot fer de dues maneres també amb dues cordes ja que al lloc de la figuera hi ha uns spits per poder tirar la corda d’ells o be, com férem aquesta vegada: una sola corda fins el final (34 metres)

Seguim fent alguns salts no tan grossos però si igual d’espectaculars.

Aviat ens trobam en una zona plana que no pareix que sigui dins el torrent ja que el travessa un camí. És el camí de s’Aladern que ve de Can Catí i puja cap el salt dels Cans, emprat avui quasi exclusivament pels caçadors i cercadors d’esclata-sangs i per algunes persones que tenen al seu trajecte els olivars.

Ben aviat tornam a la realitat i ens ficam dins el darrer engorjat on el torrent supera una timba de més de 50 metres que feim amb tres ràpels fins que arribam finalment al gorg de Can Catí.

Aquí s’acaba la part esportiva del torrent on ens canviam, menjam i continuam pel camí del barranc fins els cotxes. I punt final.

·         Cal dir que és un torrent, ja dels bons, que té una dificultat afegida si  se troba com avui: actiu, igualment sense aigua que corre també és espectacular.

·         He d’afegir que no s’ha de subestimar mai la dificultat d’un torrent, que no és una excursió que hi pugui anar tothom i que s’ha de tenir un mínim d’experiència i mai no s’ha de fer sense gent que ho conegui.

·         El recorregut tècnic és just d’uns 500 metres.

·         El desnivell uns 250 metres.

·         Es pot fer entre 3 i 5 hores depèn de la quantitat de gent. (Cal afegir 1’5 hores de pujada fins el lloc de sortida i uns 45 minuts de l’arribada fins el cotxes)

·         Si es fa a l’hivern o després de grans pluges cal dur neoprè.

Bona baixada

Altres excursions  a:    https://www.palimpalem.com/1/miquelferrer/