Sóc a casa i em disposo a veure una estona el noticiari del vespre de Telemadrid, sempre m'han agradat les emocions fortes, i aquesta, sense haver sopat encara, es presenta interessant donada la intensitat de l'agenda política del moment. És 24 de gener de 2006. Les Notícies comencen a dos quarts de nou i tenen una duració d'uns 32-35 minuts aproximadament, i recordem-ho, són les del canal autonòmic madrileny. Doncs bé, el primers 12-13 minut són dedicats íntegrament a Catalunya, és a dir, més d'un 30% del temps total. De Madrid poca cosa: un nou túnel a la ciutat que és a punt d'ésser acabat i en Gallardón s'hi passeja triomfal. Comencen a mort amb l'Estatut, el pacte de Mas i ZP i sobretot, i amb tota mena de detalls, amb la posició i les declaracions del PP al respecte. I reitero, totes les declaracions del PP, per a què l'audiència sàpiga ben bé què pensar i opinar.No contentets amb això, enllacen amb el nou tema de recent invenció troglodita, la imposició del català. Aquí és quan començo a tremolar al meu sofà, m'encenc una cigarreta i deixo de gratar-me els ous per si de cas algún comentari sobtat em provoca lesions irreparables. Doncs els senyors de Telemadrid es dediquen a fer minireportatges sobre la discrimació dels castellanoparlants i de l'espanyol a Catalunya; sí, sí, minireportatges, molt bons, molt rigorosos, i gens esbiaixats com podreu imaginar. Llenço la cigarreta a terra i em disposo a escoltar els testimonis de professors víctimes de la discriminació, víctimes d'un estat totalitari, algún fins i tot assegura rebre amenaces de mort per donar classes en castellà. Impressionant. Victimització total, plors manipulats, i jo que em pregunto què deu estar pensant la gent que mira aquest noticiari. Quan encara no he despertat del reportatge precís i tremendista, m'espeteguen el tema COPE; nou cas de victimització manipulada. Parlen de la presentació de les firmes de suport al Parlament Europeu i la persecussió que pateix la llibertat de mentir, insultar, odiar i difamar a Catalunya.
Estic esgotats, faig un glopet d'aigua de l'aixeta mentre penso de quantes maldats som capaços els catalans. Però encara no ha acabat, no. Queden els papers...sí, els papers de Salamanca, retinguts ara a Madrid, i el noticiari madrileny m'exposa les posicions dels advocats de l'ajuntament de Salamanca, i la rapinya catalana, que volem papers també de particulars,... ho volem tot!
Finalment acaben, parlen d'alguns morts en la secció internacional, i ja ni m'inmuto, només penso en l'odi que s'ha arribat a prodigar en poc menys de 15 minuts. Ja no sé si soparé, perquè ja m'estic cagant en tot...