L'erasmus i el català: crònica d'un episodi més de substitució lingüística

Mentre el senyor Rajoy afirma que el castellà és perseguit a Catalunya, a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, passen coses ben diferents.

Aquest dijous 16 de febrer, ara no fa ni quatre hores, es repetí un fet que cada vegada sembla tenir més presència: una alumna demana al professor que, degut a que ostenta la condició d'erasmus, que la classe (fins llavors impartida en català) es faci en castellà, ja que ella no entén la llengua pròpia del nostre país. El professor, amb posat molt tranquil accepta i exposa a la classe (de més de 100 alumnes) que si no hi ha cap inconvenient, a partir d'aquest instant impartirà la classe en castellà.

Però sí, hi ha un inconvenient. El silenci sepulcral de la classe no m'ha intimidat i he aixecat la mà. "Sí, hi ha un inconvenient. Crec que s'hauria d'impartir en català; a més, segons la fitxa de l'assignatura aquesta es dona en català". El silenci s'ha trencat i s'ha escampat un xiuxiueig. Després de cinc minuts de discussió i exposar-li els meus arguments, el professor ha optat per donar les classes en castellà.

Així que altre cop, he assistit a un acte de submissió lingüística. M'he sentit discriminat per no poder rebre les classes en català (en el país on és la llengua pròpia!). He estat present, altre cop, al procés de substitució lingüística.

El que em sap més greu és la facilitat que un català (el professor) ha canviat de llengua. La nula estima per continuar amb la seva pròpia llengua. Aquesta sí que és una raó per estar preocupats. Més el silenci dels 99 alumnes restants que no han dit ni piu!