Penyal del Migdia (Puig Major) desembre 2005

(grau de dificultat: 4 botes i a alguns llocs quasi 5 botes)


Entrada excursió km 37,9 ctra.Lluc-Sóller


Pujada per la Coma de N'Arbona


Font i pujada


Contrallum de la paret del penyal


Pujada


Pujada


Primera casa i clot de neu


Vista panoràmica de la vall de Sóller i Fornalutx


Contrallum des de el fons del clot de neu


Primeres neus de l'any


Segona casa i clot de neu


Descans a la pujada i arribant a dalt de la coma


Enrevolt de la crta. militar on sortim de la Coma de n'Arbona


Seguim pujant


Cada vegada és més empinat i hem de grimpar un poc


Quasi som al cim


Cim, observau al fons el puig de Galatzó


Carena del penyal


Al centre el petit llac dels militars i la coma de son Torrella, els 3 mils (Sa Rateta, Na Franquesa i Lofra)


Contrallum a l'embassament de Cúber, amb el castell d'Alaró i Alcadena i més al fons Cura


Puig de Massanella i Puig den Galileu


Les instal·lacions militars del Puig Major


A baix el Puig de ses Vinyes, amunt el Massanella, Galileu i l'esquerra el Tomir


Al fons a l'esquerra la serra del Cavall Bernat


Sa Torre de na Seca, al costat del coll de Biniamar (Bàlitx d'Avall), on comença el camí de sa Costera


Cim i al fons el Puig de Galatzó


Carena del cim del penyal


Per el nord-oest s'acosta boira espesa


Descens, emboirat, per la rosseguera amb molta neu


Seguim baixant amb visibilitat escasa


Així ens feim més abaix la boira s'escampa


El final de la rosseguera


Entrada al bosc molt tupit de pins i càrritx


Sortida al camí dels cingles (camí que duu a les cases de Bini)


Descans a la font del camí


Final de l'excursió, sortida al km 38,1 de la ctra. Lluc-Sóller


Mapa de situació

Descripció:


Aquesta excursió comença al Km. 37,9 de la carretera Lluc-Sóller, uns 200 metres sortint del túnel que guaita a la vall de Sóller. L’entrada és a l’enrevolt i com no podia ser d’altre manera comença pujant. El principi és un poc a arrisca l’aventura vull dir que no hi ha ni camí ni fites però cal seguir el jaç del torrent i l cap d’uns minuts veurem el camí fitat. Això és un comellar i se diu la Coma de n’Arbona.


Ben aviat, davall un gran roca, serem a la font que té encastades dues ribelles de fang plenes d’una aigua transparent i molt bona. Bon lloc per berenar.

Seguint el camí i miram cap amunt ens espantarem un poc pel desnivell que hem de pujar però en realitat no ho és tant. A trossos el camí és empedrat i és el que usaven els nevaters quan anaves als clots i a les cases de neu que hi ha en aquesta contrada. Avui només es conserven els clots, les cases just tenen algunes pedres.


Al poc hi som al primer clot on des del fons puja una de les heures més grosses i impressionants mai vistes.
Si guaitam cap a baix tenim una vista molt bona de tota la vall de Sóller. Seguint pujant arribam al segon clot, més gros, i sembla vist de més amunt que d’un moment a l’altra s’ha de desfer però només ho sembla, ja que està molt ben fet i en bones condicions. Els nostres avantpassats sabien el que es feien.

Arribam a la fí de la coma i davant nostre hi apareix una carretera que és la que duu a la base militar del Puig Major. Cal tenir en compte que és zona prohibida de pas, de fet hi ha cartells que ho indiquen però just hem de passar per ella uns 50 metres i totd’una ens desviam a l’esquerra i per amunt s’ha dit. No hi ha problema, hi ha fites que ens indiquen la pujada.


Arribam al cim i des d’aquí, en dia clar, la vista és espectacular. Som a 1401 metres per tant és el lloc més alt de Mallorca (el que hi podem pujar of course).

A la tornada podem fer dues coses. O retrocedir el que hem fet o seguir per la carena en direcció contrari al Puig Major o sia cap el Sud-oest i en acabar aquesta, començar a baixar per una roseguera al principi empinada que ens durà a un bosc molt tupit de pins i càrritx i a travessar-lo sortim al camí dels cingles, camí de carro que duu a les possessions de Bini. Agafam cap a l’esquerra i al cap de mitja hora si fa no fa arribam a la carretera, exactament al Km 38,1. Pujam 100 metres i som al punt de partida.


Cal esmentar que és una excursió per persones un poc més preparades, degut al desnivell que hi ha a la pujada per arribar al cim, per la carena i per la davallada a la rosseguera. Recomenam fer-la amb qualcú que la conegui. També hem de tenir en compte la boira ja que és difícil sortir-ne si ens agafa a dalt. Es pot fer entre 4 i 5 hores.


Consells generals:  No feu foc, tancau les barreres, gaudiu però cuidau de l'entorn, no sortigueu dels camins i no molesteu el bestiar. Un bon excursionista quan ha passat per un lloc no es nota, no deixa ni fems, ni llosques, ni cap tipus de brutor...

 

Bon camí