ALZIRA

UN POC DE HISTORIA

57 Anys de la Primera

 Marxa Cristiana

"ALELUYA"

Amando Blanquer Ponsoda

(Alcoy, 5 de febrero de 1935 – Valencia, 7 de julio de 2005) compositor y pedagogo musical de la Comunidad Valenciana.

En la primavera de 1958, la festa de Moros i Cristians asistía, amb no poca sorpresa, al premeditat naiximent d'una nova modalitat musical.

Heia alguns anys que'ls "Moros" -Entenent-lo com a Festers del bandol moro- disposaven d'una música especifica i diferenciada amb la que acompanyar les seves desfilades i en especial les Entrades. Pero "Els Cristians", continuaben fent us dels alegres pasdobles multiusos de sempre que, com a molt, eren sutilment marcialitzats, posnt al davant uns rutmics timbals.

Un Jove Music Alcoia de vint-i-cuatre anys volgue intencionadament posar remei a la manca de música per al bandol cristià i es disposa a cear un tipús de composició que ell mateix denominaría marxa cristiana, en recurrent contraposició a les musiques de les que ya disfrutaben els moros.

Amando Balnquer Ponsoda (1935-2005), intrepretant el sentit històric dels denfensor de la Creu, concebí la marxa cristiana com una composició dotada d'un marcat caracter religios.

El bandol moro ja es deleitaba amb melodies orientalitzades i feia seus pasatges musicals evocadors de l'exotisme musulmà. bé ho sabía el Mestre Balnquer que, un any avans había compost la inmortal marxa mora "tarde de Abril".

Ara el repte era plasmar en una partitura, la religiositat d' una coral litúrgica, el profund recolliment d' un oratori, la gloriosa solemnitat d' un himne de lloança a Deu, a Crist, a la Creu. Així ho entengué l'autor, batejant el resultat amb l'apropiadissim nom d'Aleluia, la primera de les composicions escrites expresament per a que l' exercit cristià marxara en les entrades, de mena singular i diferenciada. Naixía així la primera marxa cristiana de l'història de la música festera.

Quant escoltes per primera vegada la marxa cristiana Aleluia, et quedes llaujerament desorientat. Probablement el mateix degué pasar-los als festers de 1958. Sona a música religiosa, i sense dubtes no es una marxa de processó. Música de temple de gom a gom en día de festa major concel'lebrada.-. Diuen que amb ells no es pot fer una entrada? La majoría de la gent d' entonces es mostraren la seva escèptica opinió, premiant amb l'indiferencia a la nova creació.

També Amando Blanquer quedà desconcertat al comprobar l'escasa acceptació popular que había tingut la seva nova aportació musical. Tres anys mes trad, es dona una segona oportunitat, convensut de la necesitat que tenien els festers cristians de disposar de la seva propia música. escriu "Salmo" (1962), la segona marxa cristiana en ordre cronologic.

El mateix sentiment religios inspira la composició;La música es bonica, pero el fester no se l'imaginaba transpasant els murs d'una esglesia. La marxa del Mestre, tampoc es entensa per el públic y, sobre tot, no es capàs d' eixir al carrer, acompanyant a les escuadres en l'Entrada. El mestre Blanquer abandona dessebut la seva tasca d'inventar la marxa cristiana, tal i com ell la conçebia.

Durant molts anys, Amando Blanquer, contrariat, no volgué saber res de les marxes cristianes, fins al punt de que la seva profusa vida creativa, es desemvolupà al marxe d'aquest tipus de composicions. I així pasaren vint-i-vuit anys avans de que, acceptant l' evidencia evolutiva, escribí per fí en 1995, la seva terceramarxa cristiana, la que tots i totes coneguen baix el títol de " Tino Herrera".

El Mestre Blanquer contemplaba com altres compositors, que sense dubte vegueren en "Aleluia" i en "Salm" el grem d' alguna cosa que era precisa cultivar, conseguien la paulatina acceptació de la nova modalitat de música festera, vençent la cabuda resistencia dels inmovilistes festers. Però es a base de melodies que enfatisien l'epic, allunyant-se del sentit religios. Els gustos pasen per fer marxes guerreres, belicoses, marcials. Músiques grandioses, heroiques, molt trionfals, a sovint contrapuntades amb gracioses danses medievalitzades.

José Maria Ferrero con "Bonus Cristianus"(1966) i José Perez Vilaplana amb "Zoraidamir" (1969), foren els compositors que recolzantse amb l'idea de Amando Blanquer, començaren a popularitzar la marxa cristiana.

Amb contagotes, van apareguent nous títols i autors que poc a poc, van oplint els repertoris de les banes de música. "gentileza 72" (Perez Vilaplana, 1972), "Als Cristians"(José Maria Valls, 1975), "Apostol Poeta"(José Maria Ferrero,1978), "El Conqueridor" (José Maria Valls, 1980), "Pas Als Maseros"( José Maria Valls, 1982), "L'Ambaixador Cristiá" ( Rafael Mullor Grau, 1984), "Illicitana" (José Maria Ferrero,1984), son unes poques per significatives composicions que nutrixen l'història de la marxa cristiana.

Pero tornant a l'origen, el cert es que les gents de 1958 nosaberen entendre a la marxa cristiana. Amb seguretat, la genialitat creadora de Amando Blanquer s'adelantà a la capacitat d'entendre dels seus contemporanis. Li pasà el mateix a la seva marxa mora "Tarde de Abril", escrita l'any avans, 1957, i que fou rebutjada per el jurat del concurs decomposició d' Alcoi, perque " Degut a la seva extraordinaria factura i orquestració, no era adecuada per a la festa". Huí en día, ningú dubta de la valía d'aquesta obra d'art.

Com tampoc ningú cuestiona la valía "d'Aleluia" per a desfilar pel carrer, el genuí proposit del autor. Com tantes altres coses en la vida, sols era una qüestió de temps. Els festers casi sempre necesitem d'una lenta i pesada digestió musical para asimilar les creacions novedoses dels compositors.

Amando Blanquer completà, casi mitj segle despres d'haber-hi escrit la primera, el seu cataleg de marxes cristianes amb "Àguiles i cadenes" (2004) I " La Torre es Cristiana"(2005).

Pasat el Temps Amanda Blanquer arriba a dir: " Jo no vaig inventar la marxa cristiana, estaba en el ambient. jo sols tenia que agafar-la". Cincquanta anys i un bon grapat de marxes cristianes contemplen esta reflexió feta desde l'humiltat per el Pare de la marxa Cristiana.

Aquest article a sigut extret de la revista actualitat festera n 6 2008. Avent-lo escrit En Ricard J. Montés i traduit a nostra llengua amb tot els respectes, per un fester Cristià d'Alzira.