a Paquita Torrelló Crespí 
in memoriam

Mirador i Refugi den Quesada (Cornador Gran - Sóller) des de Cúber
30 de gener de 2010

Tota la colla sobre el mirador

Crònica: Ens trobam a les 9,30 hores a l’aparcament de l’Ocimax per partir amb el mínim de cotxes cap a Sóller, per arribar a les portes de l’embassament de Cúber. Començam a caminar ja amb un fred i el temor que ens plogui tot i que sabem, pel part meteorològic, que només hi haurà un vent de Nord-oest fort  d’una velocitat de 47 km/h. S’ha convertit en realitat, però afegint un fred que ens fa arrufar el nas. Passam l’embassament i pujam el coll de l’Ofre per després fer el descens cap a les cases del mateix nom. Com sabem, des de fa molts d’anys, abans d’arribar ens desvien per un camí que pega just al començament del torrent del barranc que travessam per unes improvisades passeres ja que el pont que hi havia ja no hi és. Suposam que una torrentada feu de les seves. Com no podia ser d’altra manera seguim pujant pels camins en ziga-zaga per ser al cap d’una horeta al refugi den Quesada i a continuació el Mirador. Cal comentar que per passar del refugi al mirador el vent ens fa anar a quatre potes de tan fort que bufa i el fred és d’aquell d’època. Dinam dins del refugi, primer fent un poc de foc però el vent regolfa i ens torna tot el fum a dedins. L’any 1958 Antoni Mulet escribí aquest vers que pareix fet aposta per na Paquita: Era el braç dret en Quesada de ses nostres excursions. Sabia tots es racons de nostra terra estimada. Si un racó no sabia es el del Cel tan sospirat. Ja saps per que ha volat tan amunt com no solia.   Aquest escrit es troba en un rètol dins aquest refugi  substituït per un  de nou que el vandalisme destruí. Tanmateix tots dos rètols es troben en estat penós. Compartim el dinar, be el fuet, els postres, galletes, cafè, ametles i herbes de les que fem noltros, un bé de Déu. En haver dinat hem tornat cap enrere però n’hi ha hagut uns quants que han baixat pel Barranc de Biniaraix i d’altres que hem seguit per agafar el cotxe i sortir-los camí a les rentadores del poble. Al final la boira alta s’ha escampat i hem pogut gaudir d’un dia a trossets assolellat i amb molt bona vista. Però sobretot la germanor que ens han proporcionat en Ramon, n'Andreu i en Pau i n’Adela ha estat el detonant que ens ho hem passat d’allò millor. No hem pogut fer una millor celebració dedicada a la seva memòria. Ella, allà on sigui, és segur que li ha agradat. T'estimam.   Una abraçada ben forta per a tothom.   Miquel A. Ferrer i Canals “Garrot”

                                                                                                                                                 (c) Garrot